La Galera, Barcelona 2002.
Il·lustracions d’Ignasi Blanch.
Col·lecció Grumets blaus núm 135.
ISBN 10: 84-246-9535-6
ISBN 13: 978-84-246-9535-4
Pàg: 173.

Una colla de nou companys de classe s’alien per formar un club. No són perfectes, ningú no ho és, en realitat. La seva intenció és lluitar contra les injustícies, en un valent intent de fer un món més just com a reflex del que volen trobar quan siguin grans. Les “accions anti” que protagonitzen els uneixen més que cap altra cosa des de sisè de primària fins a tercer d’ESO.

La meva primera novel·la juvenil havia de ser sobre una colla. Havia de passar en un col·le i havia de tractar sobre la diversitat. És una novel·la que comença amb l’ESO i té en l’humor la seva basa més fonamental. Està sent un gran èxit (em sembla que ja va per la setena edició) i els nanos s’hi enganxen de seguida. Tracta els problemes de l’adolescència i l’adaptació a un grup i a una societat. El 2012 s’ha publicat ja la desena edició de la novel·la.

“Totes les classes tenen algun alumne un pèl diferent de la resta. Massa sovint, aquests elements centrífugs acaben sent marginats pel gruix dels companys d’aula. Àngel Burgas, a L’anticlub, ha capgirat la truita i ha convertit aquests nois en el motor de les aventures d’una colla d’estudiants d’ESO. La història, tot i ser de caràcter molt realista, segueix una mica els paràmetres dels films de Tim Burton: converteix els elements excèntrics en protagonistes”

Sebastià Roig. Diari de Girona. Suplement lletres. Novembre 2002.

“D’entrada el club resulta simpàtic. Els personatges que l’integren ens fan pensar en els nois i noies que tenen dificultats d’integració en una aula i en la societat en general. I si bé resulta entranyable l’afecte que es tenen i la solidaritat entre el grup que demostren, és difícil justificar com procedeixen”.

Marta Luna. Faristol. 2002.