Bambú 2023
Col·lecció Exit
178 pàgines
ISBN: 978-84-8343-830-5

Al camp de Kara Tepé, a l’illa de Lesbos, hi conviuen milers de refugiats arribats d’arreu del món a l’espera d’obtenir els permisos que els permetran començar una nova vida en algun país d’Europa. Molts dels nois i noies tenen malalties mentals greus a causa de la terrible situació que viuen: els ha costat arribar-hi, el dia a dia al camp és difícil i no saben quin serà el seu futur. Malgrat que reben ajuda i assistpencia de professionals i voluntaris, la vida a Lesbos pot esdevenir un infern.

Però a Lesbos també s’hi expliquen contes. Contes que curen, contes que salven. Contes fantàstics que representen les pors, els desitjos i les esperances de totes les persones que es veuen obligades a passar uns anys de la seva vida lluny de casa, en terra de ningú, sempre esperant fugir-ne.

Ens feia il·lusió, a l’Ignasi Blanch i a mi, tornar a treballar junts en una novel·la de contingut social. Volíem fer una mena de reedició de l’experiència de treballar plegats com havíem fet a Petites històries del globus (Bambú 2010). Amb l’editorial vam pensar en la possibilitat de fer un nou volum a base d’històries breus. Aquest cop no serien immigrants, sinó refugiats. Feia temps que em voltava pel cap escriure una novel·la sobre els problemes mentals que sé que pateixen molts adolescents en els camps de refugiats, i em venia de gust investigar sobre allò. La duresa de les experiències al camp mantenen un curiós equilibri amb els contes que s’hi expliquen: contes de fantasia, que parlen de la condició humana, i en els que apareixen des de princeses fins a monstres, de persones amb molts diners o persones pobres com una rata, una mica com homenatge als contes orientalitzants de Les mil i una nits.

Con crudeza, Àngel Burgas muestra poliédricos pero convergentes puntos de vista sobre el drama de Lesbos, isla griega en la que conviven miles de refugiados desde hace años. Los campos allí se han convertido en sumideros de esperanzas, a la espera de que la burocracia y los estados occidentales aporten soluciones o vías para que, en especial, niños y jóvenes tengan derecho a un nuevo futuro. En ese terrible caldo de cultivo conocemos, en la semilla que dejan los cuentos de la abuela, en la mirada de la doctora Faruka, que ha vivido en su propia piel la amargura y el dolor más profundo; o en las andanzas cotidianas de Mila, que captura el día a día con trazo limpio y certero; la realidad sin tapujos, al mismo tiempo que se insertan fragmentos que ponen en valor el acervo cultural de todos los pueblos que se han visto obligados a huir de sus ti erras. Al hilo de la impactante narración, Ignasi Blanch aporta nueve bellas ilustraciones a página completa en las que podemos disfrutar de su acreditado estilo, mostrando su especial predilección por los proyectos que tratan de hacer de este mundo un lugar mejor (aparte de haber obtenido numerosos premios con empaque, ha dejado su huella y compromiso con espléndidos murales en los hospitales pediátricos y centros de salud de Cataluña); visión que comparte con Burgas, junto al que ha reflejado los sentimientos, esperanzas y trabas de los niños y jóvenes en anteriores trabajos.

Canal lector. Fundación Sánchez Ruperez.

Àngel Burgas reprèn amb aquesta novel·la el seu vessant més reivindicatiu, que l'ha portat a denunciar injustícies socials, especialment quan afecten els infants (...). Els contes de Lesbos és una obra duríssima, excel·lentment documentada i que no escatima detalls de la vida miserable dels refugiats, incloent-hi una escena inicial molt crua o el trajecte dramàtic de la Mila fugint del seu país dins del tren d'aterratge d'un avió. Hi ha personatges que segur que ens acompanyaran durant temps a la memòria. Al marge dels infants, trobem la doctora Faruka, una metgessa que tracta les malalties mentals derivades d'històries de vida que inclouen morts de familiars, abusos sexuals o trajectes dramàtics fins a arribar al camp. Per això, no ens sorprèn que es descrigui a ella mateixa com a buscadora de tresors perduts enmig de la merda. Tot i aquest relat descarnat, l'obra té un missatge esperançador. Per una banda, seguint l'exemple de la Xahrazad de Les mil i una nits, mentre es puguin explicar contes tots podran fugir per un moment de la realitat més propera, que en molts casos és l'únic que han conegut. I, per altra banda, el valor del grup els fa forts. Per tot plegat considerem aquesta obra absolutament imprescindible, perquè ens recorda que tot el que s'hi explica està passant encara, molt a prop de casa nostra, i que tots tenim l'obligació de no fer veure que no ho sabem. Això sí, es nota que l'autor l'ha escrit des de la ràbia, legítima sens dubte, però que fa que en alguns passatges inclogui massa dades històriques o socials en el relat pròpiament literari.

Enric Codina. Faristol