Bambú, Barcelona 2019.
Col·lecció Exit.
260 pàgines
ISBN: 978-84-8343-569-4

Quan existíem com a família, hi havia electricitat, i vehicles particulars, i trens d’alta velocitat, i ordinadors i xarxes socials. Hi havia escalfor a les llars, i hi havia llocs plens de productes que es podien comprar per ser consumits. Pensar en Família era retrocedir als temps remots d’abans de l’Impacte. Tinc pocs records d’aquella època, i els que tinc són poc consistents i de vegades es confonen amb els somnis. Em dic Max Blau però no soc qui dic que soc. Soc un altre en aquest altre món, el de després de l’Impacte.

Em venia molt de gust escriure una distopia a la meva manera. Potser per homenatjar el Mecanoscrit de Pedrolo i La Carretera de Corman McCarthy, dues històries que em van colpir i formen part del meu imaginari, volia partir d’una situació fosca, desolada i inhòspita per omplir-la d’humanitat. Ohio té una part de ciència ficció, una altra de western i una de novel·la de superació personal. Parla de temes com ara la família, la identitat, la lleialtat i la traïció. M’ha divertit la inclusió de fenòmens paranormals en la concepció dels personatges i les accions i m’ha permès, per primera vegada a la meva carrera literària, descriure algunes escenes bèl·liques.

Podrà tornar a ser tot com abans? Podran tornar-se a formar famílies de veritat? Aquesta i altres preguntes es pot fer el lector, ja que es tracta d’un relat que aconsegueix interrogar-nos sonre com i quin camí hem de seguir.

Meritxell Ral. La Centra

Un relat distòpic, que s’insereix en l'orientació de ficcions com ara La carretera de McCormick, la sèrie The Walking Dead o fins i tot el film Gattaca (1997). El protagonista, sigui o no Max Blau, mereix una vida millor? El lector pot quedar-se amb ganes de conèixer la naturalesa del cataclisme, o fins i tot la localització concreta del nou Ohio, tal vegada més propera que no ens pensem. L’ofici, eficaç i contrastat, de Burgas crea una atmosfera que planteja preguntes i que no les vol respondre del tot, cosa que fa pensar en seqüeles que esperem amb candeletes.

Joan Bustos. Faristol