Una peça de Jenny Hollan parteix del meu relat “Exhibition” al recull de contes Adéu (Proa 2002, Premi Mercè Rodoreda 2001 i Premi Crítica Serra d’Or 2003). La història inventada de l’artista americana que aposta per l’art fins a l’extrem més insospitat i acaba construint una darrera obra mestra a partir del seu dolor i patiment. Li tinc una gran estima a aquest personatge, i en el relat em vaig quedar amb les ganes de veure la seva evolució en el dia a dia fins arribar a concebre la seva gran obra. Jenny Hollan no s’ha estrenat encara per la complexitat del muntatge, tot i que hi ha hagut (i encara hi ha) intents diversos per pujar la Jenny a l’escenari..

www.traces.uab.es

Molt més sòlida en el plantejament i en la resolució, Una peça de Jenny Hollan explora els topants de l'art conceptual a través d'una imaginària artista americana de moda, que duu l'experimentació fins a l'extrem de convertir les seves vivències més íntimes en obres d'art. Obsessiva i infatigable, Jenny Hollan és una artista full time que, bo i esborrant impúdicament els marges entre la vida i l'art, transforma la seva experiència com a subjecte en objecte artístic, i acaba preparant una obra mestra, la darrera: l'exhibició de la seva pròpia agonia. Burgas alterna dos nivells narratius per crear un joc de distàncies i acostaments: la veu de la guia d'un centre d'art contemporani, que mostra i comenta les obres de Hollan, i les escenes que ens remeten a la seva vida privada o pública. La dràstica operació egoartistitzadora de Jenny Hollan posa en qüestió no tan sols el sentit i la finalitat del fet artístic o els mecanismes de mercantilització i banalització de l'art, sinó també els límits deontològics o el grau d'impostura ètica i estètica d'aquesta pràctica.

Francesc Foguet i Borau. El Quadern. El país. Gener 2009.