“Àngel Burgas ha anat enfilant els textos que acompanyen les imatges de manera que constitueixen les etapes de la seva experiència vital –o, com es diu en literatura, del seu alter ego –,un viatge que s’inicia amb el naixement i que és protagonitzat per ell i persones –“no els puc retratar tots” –que endevinem pertanyents a la seva família, i també veïns i amics des de generacions anteriors ençà. Expressades amb inicials, algunes les endevinem fàcilment: VB (el pare, Vicenç Burgas), SD (Salvador Dalí), PV (Pep ventura). (...) Les fotos de la Mireia, un gran i lluminós políedre figuerenc, serviran a l’Àngel, segons el moment, de crossa, rem, aliment, motor. O, com si les fotos fossin un vitrall polimorf que acoloreix, segons el gust de la fotògrafa, una ciutat particular, li serveixen d’horitzó, estel o objectiu per avançar en el coneixement, perquè com ell mateix va confirmant en diversos moments, “sóc un manual, un tauler, un llibre d’instruccions, un plànol, un mapa, una norma, una porta oberta o tancada”.
Del pròleg de Joan Ferrerós
Mira la presentació |
