RBA- La Magrana, Barcelona 2006.
Col·lecció Les ales esteses n 193.
ISBN: 84-7871-540-1
Pàg: 240

Un jove descobreix una presència misteriosa en un loft a Berlín. Què s’amaga dins d’un cau obscur en aquell pis de disseny propietat d’un artista? El Berlín de principis del segle XXI ha de viure una revolució apocalíptica a mans de descendents de la vella RAF (Rote-Armee-Fraktion) dels anys 70, secundats per vells militants, grups antiglobalització i masoquistes conscienciats. La revolta serà finançada per un grupuscle de gallecs furibunds que aposten per sortir de la marginació social a través d’una epopeia romàntica amb clandestinitat, amagatalls, trasllats, manifestos i armes. Una multinacional alemanya és l’objectiu i l’escenari de la batalla. D’una Europa ensorrada en naixerà el nou concepte del món i la justícia, en el qual conviuran els poetes i les seves revolucions, les mares protectores dels seus fills transsexuals i totes les bones persones que viuen sotmeses pels tramposos grups de poder i els mitjans de comunicació de masses.

Mai no havia escrit sobre els meus anys a Berlín (només en premsa) i em venia de gust tornar-hi amb l’escriptura. La meva experiència a la ciutat, les feines que hi vaig fer, la gent que vaig conèixer. La fi d’Europa és una història sobre la globalització escrita des del punt de vista dels marginals. I és una aposta conscient per l’humor i un homenatge a molts autors que m’han fet riure (Berlanga, Azcona, Cela). La revolució social la fan els poetes, els invisibles, els desesperançats. Europa, una multinacional alemanya, resulta imbatible malgrat els atacs.

“El resultat és tan curiós com difícil de classificar. Àngel Burgas ha arriscat en una trama complexa i una història inversemblant que en alguns moments voreja el precipici, però que se’n surt airós amb tocs d’ironia i originalitat. La narració és fluïda, i els diàlegs encertats, d’aquells que reflecteixen la disparitat de llengües i personatges d’una ciutat plenament cosmopolita. Tots ho veuen molt clar: Europa s’ensorra. Visca, doncs, la revolució!”

Xavier Gual. Avui. Cultura. Juny 2006.

“Entre els diversos personatges que es mouen per La fi d’Europa, cap a la meitat del text, n’hi ha un de qui es diu que té “una presència aclaparadora”. Sens dubte, aquesta expressió es podria estendre per definir amb poques paraules la primera novel·la per a adults d’Àngel Burgas, perquè tota ella és, veritablement, aclaparadora. Impecable en l’estructura, el to, l’argument, el contingut, i sense cap malabarisme lingüístic, cap artifici. I encara molt més: impecable en la elaboració dels personatges i en la confecció del mapa sentimental d’una ciutat que els uneix a tots: Berlín”.

Eusebi Lahoz. El Periódico. Llibres. Juny 2006
.