“Els contes de Burgas passen agradosament per l’habilitat amb què han estat construïts. Adéu és un mostrari de ginys. Un mostrari francament remarcable en un autor que no podem deixar de considerar novell (...). Hi ha molts jocs, en aquest llibre, basats en el recurs del paral·lelisme. Dislocacions, ecos o variacions d’una situació o d’un personatge. La gràcia de les narracions de Burgas es desprèn, precisament, de l’ambigua i imprecisa coincidència, dissidència o superposició dels personatges: de les ombres que uns projecten sobre els altres, de l’ambigu espai que comparteixen”.
Antoni Puigverd. El país. Quadern. Abril 2002.
“Burgas se revela como un gran imaginativo, capaz de adentrarse en mundos diversos, de una discoteca tecno al polígono industrial, la clínica o la habitación de un adolescente. (...) Resultado de una imaginación exótica o teatral, Àngel Burgas reúne quince cuentos que giran en torno a la muerte”
Julià Guillamon. La Vanguardia. Libros. Maig 2002.
“El millor de l’estil d’Àngel Burgas és l’agilitat. No hi sobra cap descripció, però alhora tampoc se’n troba a faltar cap. Cada relat està prou treballat per contenir els mínims elements imprescindibles per fer-se una imatge completa. A tall d’exemple, la majoria dels diàlegs estan inserits dins mateix de la narració, sense salts ni cometes; una tècnica que mai no es tradueix en un embolic ni una barreja per al lector, que sempre té clar si és el narrador o algun dels personatges qui està parlant. Adéu és una obra que satisfarà molt aquells lectors que gaudeixen amb trames imaginatives i sorprenents. L’única advertència que cal fer és que els relats de Burgas creen addicció, sobretot les sorpreses que amaguen”.
Isaac Fernández Sanvisens. Avui. Cultura. Maig 2002. |
