“MAX és una novel·la agosarada, que trenca amb la narrativa realista que tant es conrea per a joves i amb el darrer corrent abassegador de tanta narrativa fantàstica, i això ja és una novetat. Una obra que intenta descriure, per sobre de tot i de manera acurada, una societat vers la qual ens encaminem. Certament dura i agressiva, però creïble de totes totes”. Pep Molist. El País. Quadern. Juliol 2004.
“Trobem emocions que permeten recuperar petits fragments de felicitat o de plenitud del sentit de la vida. Una vida, que segons un dels nois, “és una merda”, i que un metge afirma que no és la vida, sinó “la societat que està malalta perquè permet que un noi pensi això”. Com als contes morals de Swift, la virtut de MAX és fer que a través del món virtual i lúdic on els nois abandonen la realitat, trobem pautes per millorar les relacions amb els altres. (...) En Burgas hi ha un Carver, però també un Calders i un Monzó; un gust, ben modern, per l’allunyament del narrador vers els fets que explica, l’exploració dels límits formals entre ficció i realitat, un joc teatral; la sensibilitat i l’encreuament dels gèneres que enriqueix l’imaginari personal”.
Moisès de Pablo. Diari de Girona. Suplement Lletres. Abril 2004.
“Ciencia ficción e intriga en un relato entretenido y estremecedor. (...) Una compleja trama, bien planteada y resuelta con agilidad casi cinematográfica, que además del misterio y la intriga, ofrece un triste panorama de ese futuro cercano sobre el que el autor nos da información a cuentagotas”.
Clij. Maig 2004.
|
